Busco que m’estimin, que m’acceptin, que m’escoltin, que em reconeguin, i és impossible trobar-ho. I si ho trobo, no dura gaire temps. I com és, això? Perquè allà on he de buscar, que és dins meu, no hi busco. No m’adono que busco el contrari del que sento: sento ràbia, busco amor; sento frustració i dolor, cerco el seu contrari, sense adonar-me que allò que tant busco és justament allò que tant nego.

Article publicat a la revista GiDona de maig’17.  Llegeix l’article complet aquí >> Natura Respira – Gidona Maig’17