Canviar la nostra dinàmica de respiració

Exemple de com, en canviar la nostra dinàmica de respiració, es transformen problemes o situacions a la nostra vida.

Per M. Angels Farreny, entrenadora de respiració i lideratge.

Natura Respira 3.0: Escola Europea de Respiració, Copyright 2017 ©

Imagina’t que et crida el jefe al despatx i et diu que vol “per a ja!” una feina que et costarà 5 hores de fer, i que, a més, tens pendents dues tasques més que t’ha demanat un client important. I per si fos poc, t’acaben de dir que el teu fill ha caigut de l’arbre del pati de l’escola i l’han portat a infermeria, i per tant has d’anar a recollir-lo urgentment. Amb tot això, la teva mare acaba de dir-te que s’ha barallat amb el teu pare i que ve a viure amb tu. Estem a punt de patir un atac de nervis, oi?

Encara que sembli increïble aquestes coses passen, sobretot a les dones multitasca que amb la mà dreta cuinen, amb l’esquerra escriuen un report, amb el mentó aguanten el telèfon i mantenen una conversa, amb el peu dret estan planxant i amb l’esquerre donant ordres als nens que s’estan barallant i acaben de tirar per terra el gerro de la tia-àvia Manuela, que quan ho vegi muntarà el típic numeret de “ningú em vol en aquesta família, no sé per què us regalo coses de valor si després no en teniu cura”.

En fi, això passa a moltes famílies i és  aquí quan ni tan sols se sap on és la respiració, perquè funcionem en pilot automàtic i a nivells d’estrès emocional al límit. Arribats a aquest punt, el meu consell és simple però altament eficaç: si ets a l’oficina, ves a un lloc on ningú no et vegi ni et molesti i seu en 90° (com a la foto adjunta). Fes una respiració llarga suau i profunda, visualitzant com oxigenes tota la teva xarxa neural. Fes-ho durant 5 minuts i observa com l’aclaparament, l’angoixa i l’atac de nervis es van diluint.

Un cop has calmat la boja de la casa, ves a la teva taula, agafa un full en blanc i comença a escriure, per prioritats, què has de fer. Segur que amb la ment més serena ets capaç de veure com anar solucionant cadascun dels obstacles; i el més important, saps com gestionar tanta emoció acumulada per falta d’oxigen i per falta d’espai intern per poder determinar on acabes tu i comença l’altre o on comences tu i acaba l’altre. Quan anem apagant focs sense posar ordre en el cremat, la casa acaba fent olor de fum i les cendres ho embruten tot amb l’agreujant que l’olor de cremat és forta, oi?

En el meu llibre Dime cómo respiras y te diré cómo vives exposo diversos exercicis per fer en moments similars, i al nostre canal de YouTube NaturaRespira3 trobareu vídeos de 4 minuts que aborden aquests temes. Els trobareu sota el nom de “Videoconsells pràctics-exprés”. Si els poseu en pràctica, veureu com si funcionen. I si els convertiu en hàbits quotidians, com ara rentar-se les dents, notareu com la química neural va canviant a poc a poc la vostra manera de pensar i de viure, de manera que al cap d’un temps les coses fluiran d’una altra manera i on abans hi havia problemes ara trobareu solucions.

En aquest punt, m’agradaria afegir que els científics russos han descobert que l’ADN pot ser influenciat i reprogramat per les paraules i les freqüències, és a dir pel camp electromagnètic dels nostres pensaments i la música o els sons que escoltem. Els lingüistes russos van descobrir que el codi genètic segueix les mateixes regles que tots els idiomes humans. Per a aquesta fi ells van comparar les regles de la sintaxi (la forma en què les paraules són posades juntes per formar una frase i oracions), la semàntica (l’estudi del significat en les formes de la llengua) i les regles bàsiques de gramàtica. Van trobar que els alcalins del nostre ADN segueixen la gramàtica regular i estableixen regles com les nostres llengües.

Així que les llengües no van aparèixer per coincidència, sinó que són un reflex del nostre ADN inherent. El biofísic rus i biòleg molecular Pjotr Garjajev i els seus col·legues també van explorar la conducta vibracional de l’ADN. I tots ells coincideixen que nosaltres podem transformar el nostre entorn i el nostre interior, però per a això cal pau interna, serenitat i coherència entre el que pensem, diem i fem. Per a tots aquells interessats en aquest revolucionari descobriment recomano la lectura d’Grazyna Fossar i Franz Bludorf i el seu llibre Vernetzte Intelligenz (‘intel·ligència en xarxa’).

Si t’ha agradat aquest article, aquí sota tens uns botonets per compartir-lo.