Ciencia del control del ritme respiratori

Les sensacions físiques de l’estrès es poden manifestar amb palpitació cardíaca, fatiga, tremolors, tics nerviosos, tartamudeig, bruxisme, dificultat per agafar el son, sudoració profusa, mans fredes, diarrea, indigestió, nàusees, de vegades vòmits, cefalea migranyosa, dolor en el coll o esquena, falta o excés de gana, entre d’altres.

Si descobrim que patim cert grau d’estrès és important que li posem fre a temps ja que la ciència ha descobert l’estreta relació que existeix entre l’activitat mental-emocional amb la funció cerebral:  Les emocions negatives (ràbia, por, tristesa, etc.) fan que el cervell alliberi químics, neuropèptids, que afecten a l’organisme de manera adversa, provocant una menor resistència a les malalties i fomentant un pitjor estat general de salut, a diferència de les emocions positives que causen l’efecte contrari.

La clau per disminuir realment l’estrès és saber que: a menor energia vital, més estrès.

Per tant, l’objectiu fonamental és augmentar aquesta energia.  Com l’energia vital és l’essència que nodreix la nostra vida i la de l’Univers, vol dir que en patir estrès estem allunyats de la nostra essència i, per alliberar d’aquest estat, hem de orientar-nos cap a ella .

Hi ha quatre fonts primordials per augmentar l’energia vital:

  • La respiració
  • La meditació
  • El descans
  • L’alimentació

Sens dubte, la respiració és un dels mitjans per augmentar la nostra energia vital ja que ens connecta amb l’exterior i amb el nostre món intern, és a dir, ens enllaça amb l’essència, de manera que nodreix la nostra vida.

La major part del temps no som conscients de la nostra respiració i deixem que l’organisme es controli sol. Però la gràcia és que podem regular-la per al nostre benefici.

Cada tipus d’emoció està relacionada amb un tipus de respiració.

Per exemple, quan estem estressats respirem amb rapidesa.  Seguim prenent l’oxigen que necessitem, però l’organisme consumeix més energia del normal. Si podem calmar-davant d’una situació estressant, respirant poc a poc i en profunditat, serem més eficients quant a la despesa energètica i en relació a la manera de consumir aquesta energia.

Tipus de respiració

Les tres formes de respirar són: baixa o abdominal, mitjana o intercostal o toràcica i alta o clavicular. La respiració completa i perfecta integra les tres en una. Vegem en què consisteixen.

Baixa o abdominal: durant la inspiració el diafragma baixa perquè l’aire entri en els pulmons, el abdomen s’infla i fa massatges a les vísceres, melsa, estómac i pàncrees afavorint el seu funcionament. En l’expiració el diafragma puja i l’estómac descendeix enfonsant-se.

Mitjana, intercostal o toràcica: és una respiració incompleta que es porta a terme amb els músculs de les costelles que expandeixen la caixa toràcica.

Alta o clavicular: és el tipus de respiració més superficial ja que requereix un màxim esforç per obtenir molt poc aire. Durant la inspiració les espatlles i les clavícules s’aixequen mentre es contreu l’abdomen. El predomini d’aquesta respiració és símptoma de persones amb tensions nervioses.

La respiració completa és la unificació de les tres respiracions anteriors i es produeix al omplir totalment pulmons i abdomen.

Cal començar per una inspiració lenta intentant cobrir les seves tres fases: primer, buidar bé els pulmons amb una profunda espiració. Després, omplir els pulmons amb el descens del diafragma (abdominal) per dilatar les costelles i que entre tot l’aire que pugui (costal) fins l,abdomen. Finalment, l’exhalacíó será el doble de la hinhalació.

Tota l’atenció ha d’estar en l’acte respiratori que sempre ha de ser pel nas. Tant l’espiració com la inspiració seran silencioses, lentes, contínues i còmodes. Així és la respiració ideal ..

Els exercicis de respiració ajuden a observar els teus pensaments i enfortir l’objectivitat. A més, s’aprèn a seleccionar només els pensaments positius, amorosos i creatius.

La base de tot el que fem, pensem i sentim és a la Respiració.  D’una bona oxigenació depèn una bona gestió emocional.