la sinapsi i els neurotransmissorsPer entendre el mecanisme de la ment i poder arribar a ser nosaltres els qui controlem el nostre mapa emocional és necessari fer una petita explicació sobre com funciona el nostre cervell:

1.Una cèl·lula nerviosa o neurona ( n’hi ha més de 100 000 milions al cervell) mai arribarà a tocar-se amb una altre, tot i estant molt properes entre elles, però és comuniquen per una zona especialitzada anomenada sinapsis. Aquesta petitíssima separació té el nom de hendidura sinàptica (?)

2.La comunicació entre les neurones (impuls nerviós) és produeix per mitjans químics. Quan arriba un impuls nerviós a una cèl·lula, aquesta allibera una substància química anomenada neurotransmissor, que és difon i plena l’Hendidura sinàptica (?), sent així captat l’impuls nerviós per els receptors de la neurona continua en menys d’ una mil·lèsima de segon.

Aquests neurotransmissors poden produir excitació de la neurona següent o receptora quan hi ha augment dels ions de sodi o inhibició quan l’augment és d’ions de potassi o clor.  La quantitat de neurotransmissors alliberada està directament relacionada amb el nombre d’ions de calci que penetren a la neurona.  Hi ha més de cent substàncies  químiques diferents que funcionen com a neurotransmissors i poden ser:

a) D’ acció ràpida:

i) Classe I: acetilcolina

ii) Classe II: amines: noradrenalina, dopamina i serotonina (histamina).

b) D’ acció lenta però més duradora: neuropèptids.(?)

i) Hormona hipotalàmica alliberadora de tirotropina

ii) Pèptids hipofisiaris: endorfines, ACTH, etc.

iii) Pèptids que actuen al cervell i  a l’intestí:
(1) Substància P – VIP (pèptid intestinal vasa- actiu)
(2) Insulina, etc.

La noradrenalina, per exemple, controla l’estat anímic de la ment; la serotonina actua inhibint les vies de dolor de la mèdul.la, modifica el son i els moviments. Un cop que el neurotransmissor ha estat alliberat és destruït o eliminat per evitar que la seva acció és perpetuï. Les neurones augmenten la seva excitabilitat amb lleugers canvis de l PH dels líquids que les rodegin.

Al gestionar a voluntat el nostre ritme respiratori, augmentem l’oxigen en sang, el PH s’eleva momentàniament i és produeix una lleugera alcalosis, el que fa que augmenti la excitabilitat de les cèl·lules cerebrals i responguin amb més rapidesa a qualsevol estímul.  Aquest fenomen succeeix en l’individu que practica la concentració mental, ja que al arribar més oxigen al cervell augmenta l’ excitabilitat d’aquestes neurones i adquireix un estat de ment condicionada junt amb tot el procés que l’acompanya.

Els impulsos nerviosos passen d’una neurona a altre però poden ser:

1. Bloquejats
2. Únics o repetitius
3. Poden integrar-se amb d’altres impulsos nerviosos procedents d’altres neurones,el que forma una complicada ret per a realitzar múltiples funcions psíquiques o fisiològiques.

Gestionar correctament la nostra respiració és practicar la meditació per a controlar el nostre soroll mental, d’aquesta forma alliberem neurotransmissors que , amb la pràctica de l’entrenament són influïts a voluntat . D’aquesta manera és possible explicar fenòmens que fins èpoques relativament properes semblaven actes de màgia i als que era impossible donar-l’hi una resposta científica comprensible.

És així com ara ens expliquem el poder de la ment i les meravelles que poden passar amb l’entrenament adequat d’aquestes cèl·lules cerebrals.

D’una manera general, al ser excitat voluntàriament l’hipotàlem per mitjà de la meditació  i el control del ritme respiratori , s’emeten neurotransmissors amb els que es comunica amb tots els sistemes, arribant a formar, amb la pràctica,una ment entrenada en l’habilitat de ser feliç.

El camp d’acció és il·limitat, en aquest nivell de consciència ja no hi ha por ni a perdre ni a guanyar, nia l fracàs, ni al no puc, no sé, què diran, no m’acceptaran, m’abandonaran etc etc..  En aquest nivell de consciència l’únic límit que existeix el determina un mateix i la pròpia voluntat de voler ser feliç.