L'estrès i la contracció del timus.

El primer òrgan afectat pel temible estrès és la glàndula denominada timus.

Aquesta glàndula regula l’activació de les cèl·lules immunològiques o T,  la seva funció és identificar i eliminar del cos les cèl·lules cancerígenes i d’altres agents invasors.

El timus s’afebleix a causa de sensacions i emocions negatives que degeneren en estrès crònic, deshidratació i consum d’aliments i begudes  d’escàs valor nutritiu i /o aliments processats.

Resultat? El nostre cos es veu desproveït de les defenses necessàries per a impedir la propagació de cèl·lules cancerígenes i d’altres processos patològics.

La majoria de les persones no s’adonen de l’energia vital que perden quan pateixen situacions estressants.

Dur un estil de vida poc saludable, amb àpats forts i plens de greix, treballant més del que et cos pot tolerar, excedint els nostres límits o menjant  quan estem cansats, per exemple, acaba per reduir la nostra energia vital i és en aquest punt quan molta gent comença a alarmar-se  i posar-se nerviosa.

L’estrès no és altra cosa que el continuat esgotament del timus per causa de les influències negatives o nocives de la vida quotidiana, és a dir, a causa d’una alarmant manca d’auto- estima.

Cuidar la nostra alimentació amb aliments nutritius, beure aigua, fer coses nutritives per el nostre cor i per la nostra ànima (com passar més temps a l’aire lliure en lloc de quedar-nos a casa a veure la televisió o davant l’ordinador, fer exercici físic, re- educar la nostra postura i respiració i mantindre una coherència entre el ritme respiratori i el cardíac) és sinònim de viure feliç i en abundància energètica.  Es sinònim d’estimar-se i estimar la vida.  A l’escollir entre cuidar o debilitar el nostre cos (estimar-nos o destruir-nos) exercim la primacia de la ment sobre la matèria.

Nosaltres som el genet que dirigeix a l’impetuós cavall i no aquest  el que ens porta per on vol.