Observar per a Identificar i Evolucionar,
per M. Angels Farreny

Observar com respirem, quins hàbits posturals tenim i com ens alimentem és el primer pas per a assolir la consciència de què volem i com ho volem, és a dir:

Observar és el primer pas per a identificar i evolucionar.

Quan estàs nerviós o angoixat o et sents víctima de les circumstàncies: impotent, sol, infravalorat, insegur, desconcertat, etc., t’has parat a observar on tens la teva respiració? ¿En el pit, la panxa, o ni tan sols tens consciència d’ella? ¿Saps com col·loques els teus turmells, genolls, caderes i espatlles? Una contínua i compromesa observació de tot això et donarà les pautes per a superar moments complicats.  Us posaré un cas com exemple:

“Mercedes és una jove executiva d’uns 30 anys que treballa com a directora de grans comptes en una multinacional.  Quan arriba a casa, cap a les 10 de la nit, sempre se sent molt cansada i amb mal d’esquena.  Es mira al mirall i observa que té els turmells mirant cap a dins, com si es vulguessin saludar entre ells, i els genolls tres quarts del mateix.

Al seure al sofà, se n’adona que enfonsa les caderes i de rebot, les costelles i el diafragma li aixafen l’estómac i els intestins, impedint-li bones digestions i debilitant les lumbars. Tot això fa que les seves espatlles estiguin cap al davant en un gest d’autoprotecció.  Tota ella, li diu el seu cos, està arreplegada sobre sí mateixa com un cargol.

En algun lloc ha llegit que viure tancat/da sobre sí mateix/a respon a una manera de viure sota estrès crònic i això provoca que la respiració sigui curta, ràpida i per tant no passi del plexe solar (pit).  Aquest estrès, cansament, autoexigència fa que mengi malament i molts dolços.  Tot això respon a uns pensaments molt ràpids que fan que parli ràpid, tingui distraccions, falta de concentració i dormi malament, i sobretot que sempre estigui a punt de saltar-li a algú a la jugular. No admet crítiques ni constructives ni destructives, de fet les viu totes com a destructives.  La poca força que li queda, la perd quan algú li diu quelcom sobre la seva feina o posa en dubte el que fa i com ho fa.  Llavors, se sent molt insegura, perduda i insignificant.

Això fa que el seu gest postural i tot el seu cos, es faci encara més petit i la respiració gairebé ni la senti.  És un bucle infernal. De sobte, recorda el que la seva entrenadora de respiració li va dir en la seva primera sessió: no importa el que fas ni com ho fas, el que sí importa és amb quin grau de consciència fas les coses, és a dir, tens consciència del gest que el teu cos adopta quan et sents petita i infravalorada? Ets conscient de la rigidesa dels teus genolls quan algú et proposa quelcom nou o simplement hi ha un canvi de plans en el que volies fer? Sents el “no vull” que hi ha darrera de la rigidesa dels teus genolls? És a dir, la por a perdre? Al desconegut? Pots “sentir” la postura de les teves caderes al seure i per tant com forces les lumbars? I com respires quan tens por?, i l’última pregunta que la seva entrenadora li sol fer: com portes la teva alimentació? …”

Observar per Identificar i Evolucionar

Com Entrenadora Personal de Respiració i Lideratge, et recomano que no siguis dur/a amb tu mateix/a en els teus judicis de valor, doncs qui no sap més no està obligat a més tampoc.  A partir d’aquesta lectura tan sols observa com seus, respires i quins són els teus hàbits alimentaris, i si vols anar una mica més lluny, recol·loca les teves caderes com en la foto, fins que sentis que la teva columna vertebral està ben recta; llavors observa com l’aire que inspires pot oxigenar sense problemes el teu estómac i intestins, emplenant millor els teus pulmons i notant la seva presència en el teu cos.  Si tanques els ulls sentiràs una presència interna que t’ajudarà a que el problema (estrés acumulat) el percebeixis sense tanta intensitat mental, com si fos més senzill trobar una solució, i si has realitzat bé l’exercici, notaràs com s’alleugereix la pressió del pit que et provoca l’angoixa.  En aquesta nova percepció, segur que trobes l’acció adequada a la teva pre-ocupació.

La pre-ocupació és nergia mental i l’ocupació és actitud corporal.

Acabes de deixar el “No puc” per a experimentar el “Sí puc”.  Felicitats!  Tan sols que practiquis diàriament aquesta postura, estaràs contribuint a canviar els teus hàbits nocius per hàbits beneficiosos per a tu tant físicament com emocionalment parlant.

I si vols anar més lluny en la teva evolució personal, no dubtis a contactar amb un/a bon/a entrenador/a personal de respiració i lideratge.  Segur que et guia bé.


M. Angels Farreny, Copyright © 2014 – Tots els drets reservats