Natura Respira 3.0: Testimonios

Aquí os dejamos lo que algunos de nuestros alumnos/as y clientes opinan sobre Natura Respira 3.0:

He asistido a sesiones personales con M. Àngels, junto a mi hija de 8 años, y la experiencia ha sido muy positiva. El objetivo era poder trabajar conjuntamente la gestión de las emociones a través de la respiración consciente y M. Àngels nos ofreció una fórmula a medida que no había encontrado hasta el momento.
El resultado y el impacto sobre cada una de nosotras ha sido distinto pero las técnicas aprendidas en las sesiones fueron las mismas, a pesar de la diferencia de edad. Así que ahora ya tenemos algo más en común y compartimos un conocimiento que cada una pondrá en práctica según sus necesidades. Y que nos será muy útil, a mi desde ya mismo y a Lisa en un futuro.

Sheila Aguado Arqués

Departamento de Proyectos en Xarxa Audiovisual Local (XAL)

M. Àngels me ha ayudado a ganar conciencia personal dándome herramientas para conectarme con mi cuerpo, guiando y acompañándome en el trabajo de desaprender aquéllo aprendido que no me permitía evolucionar, a través de una plena respiración que a la vez me ha implicado una correcta postura, para después poderlo aprender sin estructuras ni modelos. Soy afortunado al haberte conocido y poder contar contigo para continuar evolucionando. ¡Gracias Niru!

Jordi Calderon

Arquitecto técnico en Regesa

He tenido el placer de recibir un curso de 20h de Liderazgo a través de la Respiración y la Conciencia Postural y además de conocer a una gran persona con un carisma innato, el curso ha supuesto para mi un aprendizaje desde el Coach emocional, ya que me ha permitido hacer un trabajo interior muy intenso, acostumbrada a cursos en los que trabajamos desde una perspectiva mental, el conseguir conectar cuerpo y mente ha supuesto para mi un verdadero descubrimiento, el cuál debo seguir practicando para conseguir cambios profundos.
Muchas gracias Mª Angels por darme este regalo, espero poder disfrutar de tus conocimientos en un futuro muy próximo

Susana Soler Olivé

Directora Grandes Cuentas Futurskill España (ManpowerGroup)

Este es el testimonio de Marc, un joven de 37 años con párkinson. Lo dejamos tal cual él nos lo ha enviado porqué así se demuestra su esfuerzo y sus ganas de hacernos llegar lo que ha sentido. Piensa que al tener párkinson les cuesta mucho escribir con el ordenador debido a los temblores, así que por favor, quédate con su mensaje y no con la ortografía:

holaaa!!! aixo denviar correus semblava facil,jeje!! de fet estic fen proves pq no men surto gairebe,pro bueno,tiempo al tiempo. bueno,lo que em costa menys es la pose de 4. una maravella.el que vaig experimentar ahir va ser que em sentia diferent,com si no fos yo. no ho havia experimentat mai.tambe he experimentat que quan mestiro al llit per relaxar-me i respirar noto una calor moltisim de fort pero sense fer-me de mal a l´os del cul: deu de ser la meva energia,no? - calor semblant a la que em van donar els mes que agraits companys d´ahir, llàstima no poder-me quedat amb ells. desde lleida una abraçada a tots, i a tú també clar,jiji. fins demà a BCN .un petonàs.... ahh i una estirada d´orelles als tres peques teus. (Se refiere a mis perros ;))

Marc, 37 años
Alumno de Natura Respira 3.0 con párkinson)

Querida MªAngels y amigas del buen respirar.
Ayer tuve visita médica con el Dr. Riambau que es el cirujano Cardio Vascular que se ocupa de mí , y la semana pasada con la neuróloga, que también se ocupa-preocupa de mí, además estáis vosotras y familia, y amigos, nadie nunca tuvo alrededor a tantas buenas gentes ocupándose-preocupándose de él gracias.
Mi largo preámbulo para dar la noticia: Estoy mucho mejor, al extremo que el Dr. Riambau cree que estoy en condiciones de ser operado de la vena carótida izquierda, limpiando esta y lo que sea necesario de elementos nocivos, se eliminará la posibilidad de un nuevo ICTUS. Tal intervención también permitirá una adecuada irrigación del cerebro, con lo que la actividad neuronal se normalizará y podré pasar de ser medio bobo a medio tonto y por tanto entrar en lo que se llama mass media, lugar en el que nunca estuve. ¡!Apa!!
Creo que esta mejora, insospechada un tiempo atrás se debe, en parte a una buena oxigenación de mis células, fruto de lo aprendido en el curso de “Natura Respira” y también a una adecuada alimentación, con productos naturales ecológicos, gracias al cuidado que en ello ha puesto mi hija Neus, también a la ingesta de agua y a la medicación recetada por los médicos, lo anterior ha, evidentemente contribuido a la mejora, pero debe haber algo más que marca la gran mejora. Puede ser difícil de aceptar, pero yo creo que me he visto beneficiado por una fuerza intelectual inconsciente de todas vosotras amigas del grupo en que he estado en el Curso de Natura Respira, el mensaje que yo recibía de vosotras era cúrate!, no cedas. El estar con mi familia, amigos, y en mi entorno cultural, también, sin duda, ha contribuido. Gracias, muchas gracias a todos.
Toni G., 65 años
Alumno de Natura Respira 3.0 con ICTUS.

Testimoni de treball amb el silenci, la respiració i la postura de 90 graus. Tema treballat: la por a la soledat.

Divendres passat, just a la meitat de les hores previstes de treball amb la Ma Àngels, vaig arribar plorosa a Bàscara. Era estrany perquè sabia la teoria de les classes anteriors i fins i tot havia notat canvis en mi però, tot i això, tenia el dia ploraner: era perquè tenia per davant dies d'estar completament sola a casa: el meu company acabava de marxar a la Xina, just aquell dia, i estaria fora tot un mes sense possibilitat de contacte amb ell ni tan sols via wash. I el meu fill petit, també havia marxat aquell mateix dia amb el seu pare! tota una setmana!, com cada 15 dies, però ara a casa, no hi hauria en Pep, el meu actual company. Per tant, total solitud. Sabia que havia d'aprofitar aquests dies per estar amb mi, havia evitat compromisos amb gent, però tot i saber que estava fent un treball amb la por, tot i haver escollit estar experimentar la por a la solitud plorava desesperadament.

Quan vaig arribar al despatx de la Ma. Àngels, vam estar parlant del tema i després em va fer estar 1h en silenci i respirant tot el que sentía, primer mentre em parlava i després en silenci i amb els ulls tancats (tinc que dir que tancar els ulls em fa una mica de por dons no controlo què pot passar al meu voltant). Recordo que a la mínima, al mínim comentari que la MA em feia per recordar-me la respiració glòtica, o bé que agafé més aire, o bé que observés que havia perdut la postura dels 90 graus, jo ja pensava: 'vale ja està' i obria els ulls tot esperant plegar... La MA em va dir que observés cada vegada que volia plegar, què sentia cada vegada que volia sortir de mi, què era el que no em permetia estar en silenci gaudint de la pau que sentia, reflexions híper útils quan et sents perdut com jo em sentia en aquells moments. Total que divendres al vespre quan vaig acabar la sessió de dos hores, ja no plorava; vaig tenir consciència del perquè de la por que tenia a estar connectada amb mi i vaig començar a entendre què era el que no em permetia estar tranquil·la i serena. Un cop vist el meu auto-boicot, el repte era fer-ho jo sola. Un cop a casa, el dia següent, vaig ser conscient de la respiració i postura fent la meva vida normal però evitava estar en mi sense fer res. Fins a la nit no m'hi vaig posar (i mig obligada) i vaig veure que en 20 min havia tingut 3 intents de 'fuga' ....vaig poder-los controlar (por mis ovarios) fent respiracions primer curtes i després ja més llargues i vaig plegar quan vaig decidir jo i no la por a estar en mi. Em va costar moltíssim....Després d'aquest diumenge nit, ara em resulta mes fàcil estar en silenci respirant, ja no m'hi tinc que obligar i a dia d'avui em sembla que em comença a venir de gust tenir aquest moment per mi. Em ve de gust gaudir de mi.

En el meu dia a dia m'he adonat de canvis a la feina, la meva jefa em va felicitar després d'una reunió i em va dir que li havia encantat, que sempre havia tingut una actitud submisa i que en aquella reunió, cito literalment les seves paraules: 'te los has merendado querida'.... El bo del cas és que en aquell moment, jo no vaig ser conscient del que feia, va sortir sol, van fluir les paraules com per art de màgia.

A dia d’avui vaig constatant que tinc mes iniciativa a la feina i no em fa por plantejar les meves idees davant de qui sigui... i a nivell familiar he vist que sóc capaç de posar límits al meu fill amb tota tranquil·litat i sense cap culpa... Encara em queda molt per fer i per aprendre i per descobrir, però amb constància i tossuderia es pot aconseguir molt! I d’això en sóc un bon tros de tossuda i constant, però com diu la MA, ara tot això que abans ho jugava en contra meu, ara ho jugo a cavall guanyador i les mateixes eines que em mantenien en la por a la soledat, en la por al què diran, en la por a perdre, i per tant en l'immobilisme, ara aquestes mateixes eines (constància i tossuderia), posades al meu servei (gràcies al treball amb la postura, la respiració i el silenci) m'estan aportant llibertat, seguretat, integritat i molta serenor. Això sí, a la meva vida diària he integrat una sèrie de exercicis i una manera de veure les coses que fa que en compte de sentir-me víctima de les circumstàncies, sigui responsable de les meves accions generadores de noves circumstàncies.

J. A. - Arquitecta

Fa dues setmanes vam practicar la respiració diafragmàtica, gairebé totes les nits abans de dormir o al matí en llevar-me la practico. He de reconèixer que m´encanta. Posar les mans sobre les costelles i veure com s´inflen, em resulta molt relaxant i poquet a poquet tinc la sensació d´anar guanyant capacitat pulmonar. Ara puc agafar 10´´ i treure 20´´ i sense patir. Les respiracions conscients s’han fet molt més llargues.

Com asmàtica, el meu doctor sempre m´ha dit que tinc la capacitat pulmonar inferior a la d´una persona de la meva edat, que no la podria millorar però si intentar mantenir. Crec que la pròxima vegada que fem una espirometria tindrem una sorpresa. Ho desitjo moltíssim.

Parlant de l´asma, des de fa dos anys i mig que vaig tenir un episodi d’asma greu, diàriament m’he fet un inhalador amb cortisona, depenen la temporada una inhalació diària, d’altres dues. Des que he començat a ser conscient de la meva respiració, puc afirmar que he reduït la dosi a 1 o 2 inhalacions setmanals. Per a mi és emocionant! Inclús he sortit a fer exercici, córrer pel carrer sense inhalador! Després de tant de temps, l’inhalador és una addicció, d’alguna manera pensar que tinc l’inhalador em tranquil·litza, no m’ofegaré i el dia que baixo la guàrdia una mica, el torno a fer, fer l’inhalador és molt més fàcil, dos segons i ja. El meu propòsit és intentar estar una setmana sense inhalador, escoltar-me, què és la pressió que se’m fa a la gola.

Sempre he pensat que sóc una persona molt psicosomàtica, el meu cos de seguida em dóna senyals. Aquesta setmana, he tingut un pic de feina, de fet hi havia un encàrrec que em creava molta angoixa, havia de sortir bé, però tenia molta por de fer un treball cutre, sobretot perquè treballava amb un professional que considero un molt bon referent. Era una olla a pressió, a nivells que no vaig saber gestionar, fins que no vaig dir “Em posaria a cridar” verbalitzar-ho va ser un toc d’atenció, però havia deixat avançar tant l’angoixa i estava tan capficada per fer la feina, que no vaig saber aplicar la teoria a la pràctica. Resultat? Al matí següent, al arribar la feina, vaig començar a veure focus de llum, la migranya... Per sort, amb un gelocatil i sent molt conscient de la respiració, tot es va quedar amb un principi de migranya. L’endemà, més relaxada, va sortir una bona idea.

C. P.
Alumna de Natura Respira 3.0 con asma.

Bon dia a tot@s! Ahir va ser la meva cinquena sessió amb natura Respira. Vull compartir amb vosaltres un xic del que he aconseguit! Com diuen 'els petits canvis són poderosos'! I és k he aconseguit posar molta més atenció i intenció en la postura del cos i en la respiració! I les seves conseqüències. I tot això en tan pocs dies és extraordinari! El més important per mi és sentir de veritat (no com un desig mental, sinó sentir-ho amb tot el meu ser) que tinc el meu poder, que sento l'energia (que estava sota mínims), que tot és a les meves mans.
Fer les petites coses que m'agraden, com regar les plantes amb plaer i no oblidar-me'n o fer-ho com una obligació, ... També estic notant que no tinc atacs d'angoixa amb la gana (un dels motius importants per mi, ja que no podia controlar la ingesta de menjar), que evacuo millor, ...
I avui m'he llevat amb ganes de viure el dia! Aquesta energia no la sentia!

A. J.
Alumna de Natura Respira 3.0, maestra